Pla Clima
Davant l’augment sostingut de les temperatures, la ciutat desplega una estratègia per protegir la salut i garantir el benestar de la ciutadania
Gemma Martí
15/7/2025
El passat mes de juny, Barcelona va registrar temperatures superiors a les normals. En concret, la mitjana mensual va ser de 3,3 °C per sobre del que és habitual per a aquesta època de l’any. I tot apunta que juliol i agost poden continuar la mateixa tendència. L’augment sostingut de la temperatura, constatat en els darrers anys, no només és perceptible, sinó que es confirma amb dades. L’efecte illa de calor, provocat per l’asfalt, el formigó, la manca de verd i la contaminació, fa que en determinats barris la temperatura pugui ser fins a quatre graus més alta que en zones amb més cobertura vegetal.
Davant aquest escenari, l’Ajuntament ha activat una resposta estructural: el Pla Clima. Aprovat el novembre del 2024, aquest full de ruta vol fer de Barcelona una ciutat més saludable, resilient i justa davant l’emergència climàtica. Amb una inversió prevista de més de 1.800 milions d’euros fins al 2030, el pla busca assolir la neutralitat climàtica abans del final de la dècada. Però també vol garantir que cap col·lectiu no quedi enrere.
La pacificació del carrer del Consell de Cent afavoreix els desplaçaments a peu (AB)
L’efecte illa de calor fa que en determinats barris la temperatura pugui ser fins a quatre graus més alta que en zones amb més vegetació
El Pla Clima s’articula a través de sis eixos d’actuació, amb diverses accions destacades. El primer eix és el Pla de Mobilitat, on es prioritza la transformació del model de mobilitat urbana per reduir les emissions i afavorir opcions sostenibles. En concret, es porta a terme un canvi profund en la manera com ens desplacem, amb l’ampliació del transport públic –com les línies L8 i L9, Rodalies o el tramvia–, l’electrificació de flotes i l’increment dels punts de recàrrega Endolla Barcelona. A més, es redissenya l’espai públic per afavorir els desplaçaments a peu, en bicicleta i en transport públic, i reduir les emissions i els nivells de contaminació.
El segon és el Pla Transició Energètica per avançar cap a un model energètic net, basat en fonts renovables, de proximitat i amb una distribució més justa. En concret, està previst multiplicar per cinc el 2030 (respecte el 2024) la generació d’energia renovable i local, es despleguen noves xarxes de calor i fred a barris com el 22@ i la Zona Franca, i es crea un nou àmbit a la Sagrera, i s’aposta per la rehabilitació energètica dels edificis.
Alhora, el Pla Clima incorpora una estratègia específica per a les altes temperatures: el Pla Calor, que se centra en la protecció de la salut davant l’increment de temperatures extremes. Aquest contempla ampliar els refugis climàtics, instal·lar jocs d’aigua i crear ombres a l’espai públic. També es reforça la climatització d’escoles i residències, s’implementa el Programa Ombres i es millora la resposta a les emergències derivades de la calor extrema.
La Clariana de les Glòries (AB)
L’emergència climàtica es combat des de la proximitat. Per això, el Pla Clima s’integra amb el Pla de Barris per adaptar cada territori segons les seves necessitats. Es desplega el Programa d’Espais de Proximitat Interiors (PEPI), es defineix una estratègia conjunta de salut i canvi climàtic, i es posa l’accent en la cohesió social.
El cinquè eix és el Pla de Resiliència. Davant l’augment de fenòmens extrems, la ciutat es prepara per augmentar la seva capacitat d’adaptació. Es treballa per gestionar millor l’aigua amb fonts alternatives, es protegeix el litoral davant la pujada del nivell del mar, s’amplia la infraestructura verda i es busca reduir el risc d’inundacions i incendis forestals.
La lluita contra el canvi climàtic es fa amb la ciutadania. Per aquest motiu, el Pla Canviem pel Clima enforteix la Xarxa Barcelona + Sostenible, impulsa subvencions per accions sostenibles, organitza la segona Assemblea Ciutadana pel Clima i desenvolupa el programa Ajuntament Neutre en Carboni.
Amb aquestes accions, Barcelona s’adapta a l’escenari climàtic i s’anticipa per protegir la salut i garantir una qualitat de vida digna per a tothom.
Refugis climàtics: una pausa fresca quan la ciutat bull
Protegir la salut
Aquest estiu, Barcelona arriba als 400 refugis climàtics de proximitat, amb una cobertura territorial que garanteix l’accés a gairebé tota la població
Quan el termòmetre s’enfila, els refugis climàtics esdevenen una eina imprescindible per protegir la salut de la ciutadania. Barcelona consolida aquest estiu una xarxa de 400 espais habilitats, que ofereixen condicions de confort tèrmic i accessibilitat durant els episodis de calor extrema. Són biblioteques, escoles, centres cívics, parcs, jardins i altres espais pensats per oferir una pausa fresca dins la ciutat.
Què són els refugis climàtics
● Espais on protegir-te de la calor o del fred mentre manté el seu ús habitual
● Hi ha espais interiors, com biblioteques i centres cívics, i exteriors, com parcs o interiors d’illa. La temperatura de climatització és de 26 ºC durant la calor, i de 21 ºC quan fa fred
● Són gratuïts, excepte les piscines municipals, que tenen preus públics fixats i ajuts
● Tenen bona accessibilitat i, preferentment, cadires o bancs, i aigua gratuïta
● No estan dirigits a persones que requereixen atenció mèdica, que han d’anar al seu centre de salut
● Alguns disposen de lectures o activitats per fer l’estada més agradable
● Estan senyalitzats
Enguany, la xarxa creix amb 46 nous refugis, i per primer cop cobreix el 100% dels barris de la ciutat. Això garanteix que el 99,1% de la població tingui un refugi a menys de deu minuts a peu de casa seva. Fins i tot els caps de setmana d’agost, la cobertura es manté alta, amb un 90,9% d’accessibilitat.
La xarxa de refugis climàtics creix amb 46 nous espais i garanteix que el 99,1% de la població tingui un refugi a menys de deu minuts a peu de casa
La ciutat també ha reforçat la xarxa en els 33 barris amb més vulnerabilitat a la calor, segons el mapa del Pla Clima. S’hi han habilitat 26 refugis nous i s’hi han desplegat informadors de carrer per fer arribar la informació a la població gran o amb menys accés digital. A més, es treballa per sumar microrefugis –com comerços de proximitat– que puguin oferir espais mínimament frescos per a estades de curta durada.
Un dels exemples més singulars és el de l’hospital de Sant Pau, que per tercer any consecutiu forma part de la xarxa com a refugi climàtic. És una mostra clara de com un refugi climàtic pot esdevenir, també, un espai de relació i salut comunitària.
Disset biblioteques estaran obertes a l’agost
Una de les novetats és l’obertura de cinc noves biblioteques durant l’agost en barris vulnerables, que se sumen a les dotze que ja obrien en aquest període. Les noves són les següents:
● Sant Pau al Raval (Ciutat Vella)
● Francesca Bonnemaison a Sant Pere (Ciutat Vella)
● Les Roquetes-Rafa Juncadella a Roquetes (Nou Barris)
● Zona Nord-Marià Sánchez a Torre Baró (Nou Barris)
● Trinitat Vella a Trinitat Vella (Sant Andreu)
Una estratègia per afrontar les elevades temperatures
Pla Calor
La nova estratègia municipal combina accions estructurals, preventives i d’emergència, amb especial atenció a la ciutadania més vulnerable
La calor no és només una molèstia estacional. És un risc per a la salut, especialment en una ciutat com Barcelona, on l’efecte d’illa de calor urbana pot intensificar els episodis extrems. Per això, l’Ajuntament ha aprovat el Pla Calor 2025-2035, l’estratègia municipal de llarg abast per fer front a l’augment sostingut de temperatures.
Deu actuacions per fer front a la calor
Es preveuen 160 hectàrees noves de verd urbà respecte a l’any 2015, amb nous parcs, jardins i corredors verds.
Integrat dins el Pla Clima, aquesta estratègia combina mesures estructurals, accions preventives i protocols d’emergència. Té com a finalitat reduir l’impacte de la calor sobre la salut i el benestar, amb una atenció especial a col·lectius com les persones grans, infants, malalts crònics o persones en general en situació de vulnerabilitat.
El pla defineix set grans objectius: frenar l’efecte illa de calor, millorar el confort tèrmic en habitatges i equipaments, protegir les persones vulnerables, reforçar els protocols d’emergència, promoure una cultura climàtica compartida, fomentar la recerca i la innovació, i adaptar les polítiques públiques amb perspectiva climàtica.
Barcelona s’activa contra la calor extrema
Ajuntament
Enric Abad Rovira
