Més de 40.000 famílies estan inscrites en el registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial de Barcelona i més de 10.000 van tramitar la petició per participar en el recent concurs dels 238 pisos de la promoció d’ Illa Glòries. Aquestes xifres constitueixen un termòmetre més per mesurar un problema que afecta totes les grans ciutats i especialment a Barcelona, el de l’accés a l’habitatge.
Illa Glòries
Promoció de 238 habitatges públics on viuran unes 800 persones
1 4 edificis delimitats per Gran Via, Glòries i el carrer Encants VellsCost de la promoció de dos edificis de sis i set plantes i dos més de nou i onze amb espai lliure a la planta baixa44 MILIONS
L’estratègia per alleujar la falta d’oferta i el consegüent augment de preus té tres grans fronts: protegir l’ús residencial (per exemple, regulant els lloguers), estimular la construcció (ja sigui pública o privada) i exercir l’ús del tempteig i retracte. L’Ajuntament espera així recuperar el ritme de construcció per lliurar 3.000 claus de pisos protegits durant aquest mandat i dis-posar fins al 2027 de 5.000 més en diferents fase de construcció.
Lee también
Més de 40.300 famílies barcelonines esperen un pis de protecció oficial
Sara Sans
Un grup de treball transversal amb tècnics d’ Urbanisme, Patrimoni, Economia i Habitatge ha traçat la planificació a mitjà i llarg termini. Si fins no fa tant l’activitat constructiva municipal estava gairebé exclusivament enfocada en la construcció d’equipaments, ara el motor és, sens dubte, l’habitatge. Per disposar de sòl edificable s’han establert ponts amb tots els operadors possibles, públics i privats. L’Incasòl, l’ Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona ( IMHAB) i altres entitats, com fundacions i cooperatives, figuren ara com agents actius.
Retirar 10.000 llicències
Ampliar el parc residencial amb
els pisos turístics
El full de ruta de l’Ajuntament de Barcelona és clar pel que fa al futur dels allotjaments turístics. El govern municipal ha reiterat que aplicarà fins a les últimes conseqüències el decret llei de la Generalitat que permet l’extinció de les llicències a finals del 2028. A Barcelona aquesta mesura –si les eleccions municipals del 2027 no canvien el guió previst– es tradueix en l’eliminació de les actuals 10.101 llicències d’habitatges turístics amb l’objectiu que s’incorporin al tensat parc habitacional, ja sigui en forma de lloguer o venda. La mesura, inclosa en el Pla Viure i l’aplicació de la qual és una de les accions bandera del govern municipal en matèria d’habitatge, ha generat una contundent reacció de la patronal del sector i de plataformes com Airbnb. L’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur), que esgrimeix que el sector representa l’1,9% del PIB de la ciutat, va obrir el front judicial i va presentar reclamacions de responsabilitat patrimonial davant la Generalitat per valor de més de 1.000 milions d’euros.
De fet, l’escassetat de sòl disponible i també la discutida reserva del 30% de nous habitatges per destinar-los a oferta de preu assequible –una mesura en revisió per encoratjar l’interès dels promotors privats– ha condicionat el ritme de construcció durant els últims anys.
El municipi disposa de sòl per generar fins a 70.000 habitatges, la meitat a la Sagrera i la Marina
Amb la creació de nou sòl, segons els càlculs municipals, Barcelona té capacitat per generar encara fins a 70.000 habitatges nous. Aproximadament la meitat s’ubicarien a les dues úniques zones que queden per desenvolupar: la Sagrera i la Marina. Actualment hi ha uns 5.000 pisos promoguts per l’Ajuntament en alguna fase de producció i 180 en procés de rehabilitació.
L’objectiu a curt termini és passar dels menys de 500 pisos construïts a l’any als 1.000, amb la qual cosa l’actual parc públic de 12.000 habitatges (9.500 de titularitat municipal i 2.500 de promocions delegades) ascendiria a 15.000 el 2027. I, aleshores, haver desenvolupat més sòl per poder construir 10.000 habitatges més.
La compra a particulars mitjançant tempteig o retracte o negociant directament amb el propietari –com va aconseguir la controvertida adquisició de la Casa Orsola– és una altra de les estratègies que està impulsant l’Ajuntament. Fa tot just un mes, el Consistori va adquirir l’edifici de la cantonada del carrer València amb Sardenya (de deu habitatges i quatre locals), fet que ha suposat una inversió de 4,8 milions incloent-hi el cost de la rehabilitació necessària. Amb aquest import, el metre quadrat surt per 3.481,19 euros, gairebé un 28% per sota de la mitjana del barri de la Sagrada Família, que ara se situa en els 4.817,75 euros/ m2.
Lee también
Els tècnics municipals treballen en una nova ordenança reguladora del tempteig i retracte i preveu que pugui renunciar a comprar l’immoble i cedir aquest dret a terceres persones o entitats promotores d’habitatge públic.
Mayors for housing
Ofensiva a Europa per obtenir finançament
Barcelona ha impulsat els últims mesos l’aliança d’una quinzena de ciutats europees per fer front, amb una estratègia clara i conjunta, a l’emergència habitacional. Fruit d’aquesta aliança (Mayors for Housing), l’alcalde Jaume Collboni va presentar al maig, davant la Comissió Europea i acompanyat per la resta de regidors, un ambiciós pla d’acció que, entre altres coses, reclama que la UE mobilitzi 300.000 milions d’euros cada any a través d’un fons amb partides tant públiques com privades. Els alcaldes esperen que les seves propostes es recullin en el futur pla europeu d’habitatge assequible que la Comissió Europea té previst presentar a començaments del 2026. Les 15 ciutats calculen que només a les seves metròpolis caldria invertir 80.000 milions d’euros per a la construcció de 200.000 habitatges i la renovació d’un altre milió més en l’horitzó 2030. A curt termini, els alcaldes proposen d’utilitzar els fons no adjudicats del Pla de Recuperació i també altres fons europeus disponibles perquè s’assignin directament a les ciutats. A més, per accedir a aquests fons, advoquen per crear la figura de les zones tensionades, a través d’un índex d’estrès del mercat de l’habitatge, que serien les primeres a rebre els diners europeus. Collboni va encapçalar una aliança que compta amb els alcaldes de Roma (Roberto Gualtieri hi ha tingut una especial implicació), Milà, Amsterdam, Atenes, Bolonya, Budapest, Dublín, Florència, Gant, Leipzig, la regió metropolitana de Lió, Lisboa, París, Varsòvia i Zagreb. En aquest últim viatge a Brussel·les, la comitiva de Mayors for Housing també es va reunir amb el vicepresident de la Comissió Europea per a Cohesió i Reformes, Raffaele Fitto. L’estratègia europea va arrencar públicament el desembre passat amb una carta oberta de deu alcaldes a Ursula von der Leyen. Mesos després, al febrer, es va presentar a Brussel·les la declaració conjunta Key requests. El pes de Barcelona en aquesta estratègia va quedar segellat per la visita fa uns dies d’una delegació d’eurodiputats de la comissió especial sobre la Crisi de l’Habitatge del Parlament Europeu. Es van desplaçar a la ciutat per reunir-se amb institucions, organitzacions socials i experts per conèixer les mesures i les polítiques públiques en matèria d’habitatge que s’han impulsat els últims anys.
Per incidir al mercat de lloguer de temporada –amb un creixement que ha anat en detriment del lloguer habitual–, es treballa en la modificació de les normes urbanístiques. Una fórmula consisteix a declarar l’ús habitual i permanent de l’habitatge com a prioritari en el Pla General Metropolità per després poder desenvolupar un pla especial per regular altres modalitats.
