Strava és una aplicació per a esportistes amb seu a Califòrnia que ofereix des de fa anys a la xarxa el seu mapa global d’activitats. L’Strava’s global heatmap va superar fa anys els dotze bilions d’exercicis individuals –curses, caminades, recorreguts en bici, fins i tot nedant– registrats via GPS a tot el planeta.
Si teniu oportunitat, feu un cop d’ull a aquest mapa i observeu amb detall la imatge zenital de l’àrea metropolitana de Barcelona que es reprodueix en aquesta pàgina. La gran virtut d’aquesta cartografia digital és que no descriu la nostra mobilitat obligada per la feina, l’anar i venir forçós de cada dia. Descriu el nostre temps de lleure. És el mapa de la nostra sociabilitat metropolitana. Correm, caminem, anem en bici o nedem. De matinada o al capvespre. Homes i dones. Acompanyats o en solitari, per un territori sense confins. Els centres i les perifèries es difuminen.
Europa ens recorda que la competitivitat es guanya en l’agregació urbana amb una estratègia compartida
Des de la seva creació el 1974, l’àrea metropolitana de Barcelona es deu una explicació sobre si mateixa. La convicció infundada que el relat metropolità desafia la integritat de Catalunya ha convertit en una realitat silent aquest territori –un exigu 2% de la superfície del país– on viuen una mica més de tres dels seus vuit milions d’habitants que, junts, produeixen més de la meitat del producte interior brut del país. Hi és, però no s’explica, o no del tot. Existeix.
En cert sentit, la ciutat de Barcelona –que és el principal aportador al pressupost metropolità– també és captiva d’aquesta mateixa prevenció. Continua explicant-se a si mateixa en l’exigu confí dels 11 quilòmetres longitudinals de l’avinguda Diagonal. Els seus conflictes entorn del turisme, l’habitatge, la seguretat, les migracions o la salut es dirimeixen en la seva trama ortogonal. La dinàmica local dels altres 35 municipis que integren l’àrea metropolitana no és gaire diferent.
Administració metropolitana
11 projecte estratègics

1 Sumen més de 800 hectàrees de terreny, la majoria d’antic ús industrialPotencial residencial27.000 HABITATGES
Però, per exemple, ¿té cap sentit debatre sobre l’impacte del turisme a Barcelona i la disponibilitat d’habitatge assequible sense tenir present que a dos carrers del denigrat barri de la Mina, de Sant Adrià de Besòs, Airbnb lloga apartaments a preus no gaire més barats que els del centre de Barcelona?
Fa anys que els successius informes vinculats al Comitè de les Regions d’Europa criden l’atenció sobre el fet que només les grans agregacions urbanes ben connectades amb l’exterior i amb un projecte estratègic compartit podran ser realment competitives. En especial, les àrees urbanes que no són capitals d’Estat. Fa temps que aquestes últimes juguen amb enorme avantatge respecte de les seves competidores. Com a mostra tenim Madrid, que a la pràctica és una regió metropolitana amb els poders administratius i polítics d’una comunitat autònoma. Així doncs, en aquest cas, la mida importa.

Veïns de La Mina pasegen pel barri
Joan Mateu Parra / Shooting
El govern metropolità de Barcelona existeix. És avui el tercer pressupost públic de Catalunya. Des de les seves oficines a l’ignot carrer 62 de la Zona Franca, els nou-cents empleats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) gestionen, amb un pressupost de 1.400 milions d’euros, la major part dels serveis essencials que fan funcionar la retícula desordenada dels seus 36 municipis. Transport, aigües, residus, infraestructures essencials, zones verdes, el litoral, el medi natural i, sobretot, el planejament urbà de grans sectors intermunicipals.
La majoria de les decisions que determinaran cap a quin futur s’encamina l’àrea de Barcelona i, per extensió, Catalunya, es dirimeixen ara fora del territori de la capital catalana, pràcticament esgotat. I això no només passa amb projectes més o menys discutits com l’ampliació de l’aeroport del Prat.
Avui dia a les oficines de l’Àrea Metropolitana es planifica el desenvolupament de més de 800 hectàrees de territori en reconversió. Des del sector de les Tres Xemeneies de Sant Adrià fins a l’entorn del sincrotró de Sant Cugat, passant per la reordenació de Quatre Camins entre Sant Vicenç del Horts i Pallejà o el sector de l’antiga fàbrica de La Roca entre Gavà i Viladecans, el Biopol, entre Barcelona i l’Hospitalet. Així. fins a 11 enclavaments.
La majoria de les decisions que determinaran cap a quin futur s’encamina l’àrea de Barcelona i, per extensió, Catalunya, es dirimeixen ara fora del territori de la capital catalana
Sumats, multipliquen per quatre la superfície de l’últim territori en reconversió en el terme municipal de Barcelona, el 22@ al Poblenou, o vint vegades la superfície que guanyarà Barcelona sobre l’estació de La Sagrera. Si de debò la mida importa, el nou tartan de la cursa metropolitana ha de recórrer les seves antigues perifèries.
Per exemple: si tots els projectes metropolitans en potència arribessin a desenvolupar-se en un termini raonable de temps, es podrien construir unes 27.000 habitatges, és a dir, més de la meitat de l’objectiu de 50.000 nous pisos compromesos pel Govern de la Generalitat per a tot Catalunya fins a l’any 2030. Quins habitatges, amb quins preus, per a qui, pot ser determinant per a una generació precària.
I una cosa més interessant: el substrat comú de totes aquestes operacions urbanes és la reconversió de les antigues zones industrials, del temps en què Catalunya era la fàbrica d’Espanya. Ara decidim quina serà la seva nova vocació. No és poca cosa.