Després de la sequera, els rius de les conques catalanes recuperen una fisonomia més reconeixible; són més cabalosos. Però en els seus cursos hi ha almenys 160 barreres o instal·lacions obsoletes, sense ús (salts hidroelèctrics, assuts, dics…), que bloquegen el flux normal del cabal o que desfiguren el curs fluvial, per la qual cosa mereixerien ser demolides per restaurar les funcions ecològiques del riu. En total, en aquests rius hi ha més de 1.100 estructures artificials que els desnaturalitzen. Normalitzar el pas de l’aigua per garantir la connectivitat entre els trams de riu i facilitar el moviment dels peixos, és ara una prioritat de les polítiques hidràuliques, fruit de les regulacions europees.
Per donar compliment a aquestes normatives, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha intensificat el pla de demolició total o parcial d’aquestes estructures transversals (preses i altres barreres) que han de ser eliminades sempre que sigui possible.
Els obstacles que interrompen el flux dels rius són, sobretot, petites preses hidroelèctriques, derivacions d’aigua (assut) per a usos agrícoles o ramaders, dics de contenció hidrològics, guals (passos inundables) o estructures per contenir cabals per a la lluita contra incendis. Són obres que, freqüentment, han quedat obsoletes perquè l’activitat que justificava l’obra va ser abandonada.
El Llobregat (331), Ter (297), Besòs (204) són els rius amb més barreres, seguits per la Tordera (73), Fluvià (66), Francolí (62) i Gaià (49).
Actuacions cuando no és possible l’eliminació total
“La idea és anar retirant aquests obstacles quan ja no tenen utilitat sempre que sigui possible i garantint que aquesta és ambientalment la millor solució sense perjudicar altres infraestructures”, diu Mònica Bardina, cap de l’àrea de Planificació i Restauració del Medi de l’ACA.
Quan no és possible l’eliminació total d’aquests obstacles, en ocasions es recorre a l’habilitació de passos de fauna (en forma de rampes o estructures amb aparença d’esglaons) perquè els peixos (i també mamífers i amfibis) puguin remuntar els rius.
Altres vegades la connectivitat natural es recupera mitjançant la correcció de velles brosses o canalitzacions, ja que aquestes estructures verticals comporten normalment una acceleració del cabal en cas d’avinguda i riscos de causar danys aigües a baix. En aquests casos, el que es busca és assegurar sobretot que les aigües del riu guanyin un espai lateral per crear planes d’inundació a fi de reduir els riscos si es produeix una gran avinguda.
L’exemple de Can Buxó, en el Ter
Un total de 36 obstacles (17 demolicions totals i 19 de parcials) ja han estat eliminats des de l’any 2009. “No han estat tantes com voldríem”, admet Bardina. I des del 2020, s’han realitzat 14 actuacions que han permès millorar la connectivitat en gairebé 70 quilòmetres de cursos fluvials.
Entre les actuacions recents destaca la demolició de la resclosa del salt hidroelèctric de Can Buxó al riu Ter, entre Manlleu i Gurb, de dos metres d’altura i 110 metres de llarg, així com la supressió d’un gual aigües a baix situat a la mateixa zona i les restes d’una antiga resclosa. Aquest mur porta més de 30 anys fora de servei. El projecte (amb un pressupost de 476.000 euros) permet que els peixos tinguin un pas directe i que també circulin els sediments, necessaris per acumular sorres a la costa. A més, augmenta la capacitat hidràulica i l’espai del bosc de riberes. Truites, barbs o anguiles (una espècie especialment protegida) són alguns dels animals beneficiats per aquesta renaturalització dels rius.
“El de Can Buxó és un bon exemple del tipus d’actuacions que es duen a terme. Les derivacions d’aigua que estem retirant són obres que porten almenys 10 anys sense ser utilitzades”, afegeix Bardina.
ESTAT INICIAL. L’actuació en Can Buxó (Manlleu), en el Ter, és un exemple representatiu de l’eliminació d’un mur que bloquejava la circulació del cabal del riu
ACA
ESTAT ACTUAL.Lo que era un ‘mur’ de dos metres d’altura i 110 m de llarg ha fet pas a una làmina d’aigua que flueix sense interrupció
ACA
Vells salts hidroelèctrics, en desús
Els salts hidroelèctrics obsolets estan vinculats a velles instal·lacions industrials fabrils i solen ser abandonats a conseqüència d’una falta d’inversió que els converteix en llocs ruïnosos. L’abandonament es dona quan els costos de reparació de turbina, per exemple, són més elevats que els ingressos que es poden obtenir, i l’empresari tira la tovallola.
L’Administració catalana inicia l’expedient de demolició quan les instal·lacions van cessar la seva activitat almenys fa tres anys, el que dona peu a què es pugui extingir la concessió. En aquests casos, l’Administració demana a propietari de la concessió que procedeixi a la demolició, perquè deixi el curs en el seu estat original.
Si el propietari no assumeix aquella obra de demolició, és la Generalitat la que ho fa de manera subsidiària, amb la confiança de què recuperarà la despesa quan hagi conclòs el litigi (si es dona el cas) o es determini qui és el titular en qui recau la responsabilitat. No obstant això, un dels problemes que impedeix en ocasions la retirada total o parcial d’aquestes preses, assuts i altres obstacles és que alguns ajuntaments (i altres sectors socials) invoquen raons d’índole cultural o històrica per reclamar el manteniment d’una part de l’estructura, amb l’argument que forma part del llegat històric local.
Les demolició de preses sense ús xoca amb defensors del patrimoni local
Mentrestant, el partit ultra VOX duu a terme campanyes contra les polítiques d’eliminació d’aquestes barreres presentant-les com causants de la sequera. Tot i això, es tracta d’un fals argument, ja que el tipus d’estructures que es retiren són tan petites que no tenen capacitat d’emmagatzemar aigua. Altres vegades, l’oposició local a retirar la presa o l’assut es deu a raons paisatgístiques, gairebé romàntiques, doncs el ciutadà s’ha acostumat a veure la làmina d’aigua i no vol que es retiri.
Una interessant i significativa actuació de l’ACA ha estat la renaturalització d’una antiga illa del Ter (Gambires, Le Masies de Roda) on les activitats extractives i la degradació van sepultar amb sediments un costat del riu. Aquí el que s’ha fet ha estat recuperar el bosc de ribera (verns) i efectuar una excavació per rebaixar la terrassa i recuperar un braç secundari del riu que havia desaparegut.
En aquesta línia s’està duent a terme una obra per recuperar el meandre de Colomers, en el Ter (en els municipis de Foixà i Colomers, Baix Empordà). L’actuació consisteix aquí a foradar una brossa de protecció del riu, el que ha permès recuperar l’espai lateral del riu per millorar l’estat dels hàbitats i de l’ecosistema i també per minimitzar els riscos d’inundacions aigües a baix. També existeixen projectes per recuperar meandres en el Fluvià encara per concretar.
El suport de Reglament europeu de restauració
Les actuacions per millorar la morfologia dels rius són una exigència també del reglament europeu de Restauració de la natura, amb el qual es persegueix la regeneració dels ecosistemes (bosc, costes, rius…). En aquesta línia s’inscriuen diverses actuacions per millorar els ecosistemes al delta del Llobregat, la desprotecció del qual va ser motiu d’un expedient contra Espanya per part de la Comissió Europea, que ha reclamat millorar els aiguamolls en aquesta zona mitjançant la recuperació del flux natural de l’aigua, interromput per tota mena de barreres i edificacions en l’entorn aeroportuari.
“Volem recuperar la dinàmica natural de l’aigües en aquest Delta”, assenyala Mònica Bardina En aquesta zona s’està realitzant un projecte de restauració de la Ricarda i després se’n durà a terme un altre per a la Murtra. La previsió és que les aigües residuals tractades i regenerades en la planta depuradora de Gavà-Viladecans poden servir per fer aportacions a la llacuna de la Murtra.
Demolició d’estructures obsoletes
–Presa de l’antiga Colònia Rio, a la riera de Calders (Llobregat), a Monistrol de Calders, el 2023.
– -Presa de la riera de Rajadell (en el Cardener, afluent del Llobregat), el 2022.- –
Bassa del pont del camí de Can Bassa, en el Congost, el 2022.–D
emolició de la presa de l’antic antiga canal de Matabosch o Can Casarramona, en el Ter, a Torelló, el 2021.
–Presa de Can Grau (Gurri, Ter), a les Masies de Voltregà, el 2021.
–Presa de Roixelles, en el Francolí
– -Presa de la central hidroelèctrica de Ritort (afluent del Ter), a Molló, el 2020.
– -Presa de Can Boix, a la riera de Santa Coloma, a la Tordera, en 2019
–Presa de Mas Can Costa, a El Manol (Muga), el 2018
