El poder de les obres a Barcelona és tan gran que fins i tot la festa major s’ha d’adaptar als capricis del desenvolupament urbà. La Mercè 2025 perd l’escenari circense del castell de Montjuïc, on uns treballs compliquen l’accés i obliguen a traslladar les arts escèniques a la zona del Fòrum. També està damunt davall el palauet Albéniz, que no es podrà visitar, tot i que sí que obriran el seu jardí. La muntanya perd dos dels seus actius, però al vessant nord recupera el clàssic de Maria Cristina, espai inhabilitat durant les dues últimes edicions per la presència del Barça a l’estadi Lluís Companys. L’avinguda recuperarà les fonts i tornarà a acollir concerts de gran format ( Suu, Buhos, Ginestà, Figa Flawas o Triquell), com també el maltractat Moll de la Fusta, que tindrà l’enèsima oportunitat de demostrar, amb bandes de l’escena internacional, que serveix per a alguna cosa més que per amagar la ronda Litoral.
La festa major oferirà entre el 23 i el 28 de setembre prop de 230 activitats de carrer, de cultura popular i musicals. Artistes de tota condició i origen (una trentena de nacionalitats)
aniran desfilant per 26 espais repartits per vuit districtes de
la ciutat. Es queden sense Mercè 2025 els veïnats de les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, però es manté l’esperit descentralitzador instaurat el 2015, amb escenaris als antípodes de la plaça de Sant Jaume, com ara els parcs de l’ Aqüeducte (Nou Barris), amb presència dels Pallassos sense Fronteres de Tortell Poltrona, que tenen previst retre homenatge a la pel·lícula El 47 , o el de la Trinitat (Sant Andreu), la desconeguda llengua verda que corona el nus de la Trinitat i que allotjarà dansa i teatre.
El duo de Cornellà inclou en la llista de reproducció Janis Joplin, Albert Pla, Los Chichos i Extremoduro
El regidor de Cultura, Xavier Marcé, i la responsable del departament de Festes i Festivals de l’ Institut de Cultura de Barcelona, Anna Lleó, van presentar ahir el detall d’una programació amb més dones que homes i en què ha sorprès per bé el paper de Manchester, ciutat convidada de la Mercè, que s’ha implicat com poques. La ciutat britànica aporta una vintena d’actes.
Tot començarà la tarda del
23 de setembre amb el pregó de l’actriu Emma Vilarasau des del Saló de Cent de l’Ajuntament i s’acabarà la nit del 28 amb el piromusical, l’elecció de cançons del qual aquest any (en edicions anteriors va ser dels responsables del festival Sónar i Rosalía) va a càrrec d’Estopa, duo que ahir va ser present a la Virreina per avançar sense voler, o no, alguns espòilers de la llista de reproducció.
David i José Muñoz van compartir el nom d’alguns dels artistes que acompanyaran l’espectacle de focs artificials. Sonaran Extremoduro, Janis Joplin, Albert Pla i Los Chichos, i també hi haurà homenatge a Bola de drac . Durant el piromusical, van anunciar, també es podrà escoltar per primera vegada la cançó Camila , una rumba que interpreten conjuntament amb The Tyets, banda que van elogiar sense mesura: “Són el grup més important de la nova onada de música en català”, va dir el més gran dels Muñoz.
Sobre si hi hauria alguna referència a Gaza, David va dir que la selecció l’han fet partint de les cançons i músics que els havien marcat al llarg de la seva vida. És a dir, no hi ha cap referència a una guerra o invasió concreta. “Tot i això, tots els grups escollits són al costat bo de la història”, va afegir. Sobre les crítiques que els puguin fer al piromusical per una cosa o una altra, els germans Muñoz van assegurar que no han tingut en compte “ni les polèmiques passades ni les futures”. L’espectacle coincidirà amb la reestrena de la Font Màgica, que torna després de gairebé tres anys de sequera en què s’ha aprofitat per reformar la gairebé centenària maquinària.
La que no torna a la festa major de Barcelona és Via Laietana com a escenari de la Mercè una vegada acabades les llargues obres de reforma de l’avinguda. El regidor Marcé va dir que els indrets que van assumir les seves activitats (com ara el correfoc que ara transcorre al passeig de Gràcia) “funcionen molt
millor”. L’abans i el després de les obres.
