Les ciutats estan canviant acceleradament, es vulgui o no, ens agradi més o menys. La tecnologia ha transformat no només la manera de relacionar-nos, sinó també la forma de treballar. I els alcaldes estan obligats a seguir el ritme dels temps en què el debat és constant. Existeix una voluntat de fer-les més humanes i més sostenibles. Nova York, París o Barcelona són metròpolis molt diferents, però s’enfronten als mateixos problemes i intenten oferir solucions semblants. Qui ens hauria dit fa només vint anys que les bicicletes prendrien els carrers, que les avingudes es convertirien en passejos o que algunes oficines passarien a ser habitatges? Com deia Pasqual Maragall, les ciutats són la seva gent. I acaben sent el que els seus habitants volen.
Barcelona és una ciutat que ha recuperat la seva vitalitat transformadora, amb una personalitat que la fa diferent d’altres grans urbs. Més que competir amb Madrid intenta trobar el seu propi camí, que és el que li ha permès obrir-se pas en la història sense necessitat de ser la capital d’un Estat. Barcelona acumula projectes que reformularan el seu futur. La nova Rambla i la nova Via Laietana, la reforma de l’estació de Sants i l’obertura de l’estació de La Sagrera, les millores del front marítim, el nou campus de l’hospital Clínic, la renovació de la muntanya de Montjuïc, l’ampliació de la línia 9 del metro i la prolongació de la línia 8 de Ferrocarrils de la Generalitat que unirà la plaça Espanya amb la plaça Francesc Macià, o el pol científic de la Ciutadella són infraestructures que seran realitat en els propers anys. Sense oblidar que el 2026 estaran acabats dos temples impressionants, un de laic i un altre de religiós: el nou estadi del FC Barcelona i la Sagrada Família.
Barcelona no vol competir amb Madrid, sinó trobar el seu propi camí, que és el que li ha permès obrir-se pas en la història
I és imprescindible que la realitat metropolitana avanci, perquè aquesta gran Barcelona de cinc milions d’habitants, que concentra el 55% del PIB català i el 83% de les empreses estrangeres, ha de ser el motor del seu creixement, millorant connexions, distribuint serveis i reforçant la governabilitat de la regió. Barcelona serà metropolitana o no serà.
La plaça de les Glories de Barcelona un cop acabades les obres de reforma
Llibert Teixidó / Propias
L’alcalde Jaume Collboni definia la capital catalana fa uns dies a La Vanguardia com un projecte de vida compartida, amb uns valors per garantir la convivència. Estic convençut que un dels èxits de la ciutat –més enllà dels seus encants naturals i arquitectònics– és la cohesió social que existeix, tot i que ens queda per resoldre la qüestió de l’habitatge. Però la ciutat ha tornat i es mereix un vot de confiança.
