8M a Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona impulsa la campanya “És hora que ens mirem als ulls i parlem de precarietat” i porta a terme diferents accions per visibilitzar i combatre les desigualtats envers les dones
El Dia Internacional de les Dones, que se celebra cada 8 de març (des del 1911 en alguns països), és una jornada reivindicativa i de reflexió sobre la situació de les dones a la societat. Enguany, l’Ajuntament de Barcelona posa el focus en les desigualtats laborals i socials que continuen afectant les dones i la necessitat de trobar solucions estructurals.
Les dades ho diuen clar: el 24,2% de les dones assalariades cobren salaris mensuals de 1.000 euros o menys, en comparació amb el 21,9% dels homes. La precarietat es veu agreujada per la contractació parcial, la concentració en sectors tradicionalment feminitzats i la influència de factors com l’edat, l’origen i la situació social. Les dones joves, especialment les menors de 30 anys, són les més afectades, amb més del 50% en condicions laborals precàries. “Les dades mostren una realitat preocupant”, diu Maria Rengel, directora de Feminismes de l’Ajuntament.
LES DADES NO MENTEIXEN
L’informe “El gènere en xifres: Condicions de vida de les dones i desigualtats de gènere a la ciutat de Barcelona”, que l’Ajuntament elabora cada cinc anys, ofereix una radiografia detallada i rigorosa de la situació de les dones a la ciutat.
1.646,7 €
0,0 €
Pensió mitjana
38.407 €
0 €
Salari mitjà anual
29,7 %
0,0 %
Ocupació a temps parcial
7,7 %
0,0 %
Contractació temporal
59,4 %
0,0 %
Càrrecs de direcció i gerència
31,5 %
0,0 %
Persones que dediquen almenys 2 hores al dia a feines domèstiques
12,6 %
0,0 %
Responsables úniques de la cura de persones dependents
17,5 %
0,0 %
Llars monoparentals
Joves amb pancartes durant la manifestació de l’any passat Júlia Arnau
Les desigualtats tenen un impacte econòmic directe, afecten el benestar psicològic i emocional, i generen estrés, ansietat i desestabilització
A més, la pobresa salarial impacta especialment les dones, amb un 13,8% en risc de pobresa davant l’11,4% dels homes. La situació és encara més greu entre dones d’origen llatinoamericà i altres regions fora d’Europa. Segons el Baròmetre sobre la feminització de la pobresa a Barcelona, un 55% de les dones no poden cobrir les necessitats bàsiques amb el seu sou.
Segons Maria Rengel, aquestes desigualtats no només tenen un impacte econòmic directe, sinó que també afecten el benestar psicològic i emocional de moltes dones, el que els genera estrès, ansietat i dificultats per projectar un futur estable. “La manca de referents femenins en sectors amb millor remuneració, com els de ciències o tecnologia, i la persistència d’estereotips de gènere contribueixen a mantenir aquesta situació”, afegeix Rengel.
Premi 8 de Març
La 39a edició del Premi 8 de Març -Maria Aurèlia Capmany, sota el lema “Trenquem la precarietat”, se centra enguany en donar suport a projectes que combatin la precarietat de les dones a Barcelona. L’objectiu és promoure la igualtat de gènere i millorar les seves condicions de vida.
El premi reconeix iniciatives que defensen els drets de les dones, amb una temàtica diferent cada any, i proporciona recursos econòmics i suport institucional per fer realitat les propostes guanyadores. S’atorga un únic premi, valorat en 15.000 euros, escollit per un jurat d’expertes.
L’acte de lliurament tindrà lloc el 10 de març, a les 17.30 hores, al Saló de Cent.
La bretxa salarial continua sent una realitat persistent: el salari mitjà anual dels homes a Barcelona és de 38.407 euros, mentre que el de les dones és de 32.377 euros. Aquesta diferència es trasllada a les pensions, amb una mitjana de 1.646,7 euros per als homes i 1.099,6 euros per a les dones. Això significa que moltes dones arriben a la jubilació amb una seguretat econòmica molt menor que els homes, fet que perpetua la seva vulnerabilitat.
També hi ha una desigualtat evident en les càrregues domèstiques i de cura: el 59,3% de les dones dediquen almenys dues hores diàries a feines domèstiques, enfront del 35,1% dels homes. A més, el 70,3% de les persones que treballen a temps parcial són dones, fet que limita les seves oportunitats de promoció i estabilitat econòmica.
Les dones arriben a la jubilació amb una seguretat econòmica molt menor que la dels homes
Lectura del manifest del 8 de Març
Un any més, l’Ajuntament de Barcelona reafirma el seu compromís amb la lluita feminista amb la lectura del manifest del 8M, un acte per denunciar les desigualtats i discriminacions que pateixen les dones de manera estructural. La lectura del manifest tindrà lloc el divendres 7 de març a la plaça de Sant Jaume i anirà acompanyada del desplegament d’una lona amb la imatge de la campanya del 8M.
Aquest any es mantenen les ‘Converses feministes’, un espai de diàleg per construir polítiques públiques
Aquest any l’Ajuntament continua el cicle “Converses feministes”, un espai de diàleg i reflexió per construir polítiques públiques més justes i efectives. El 2024 es van dur a terme sis grups de treball. Enguany s’han creat sis nous grups temàtics –Dones i TIC, Cures, Feminització de la pobresa, Violències masclistes, Polítiques properes als barris i Masculinitats– que culminaran amb unes jornades el 4 i 5 d’abril al Centre Cultural del Born. Aquesta trobada és una oportunitat per intercanviar experiències i trobar solucions innovadores per combatre les desigualtats de gènere.
D’entre l’ampli programa d’activitats organitzat arreu del territori, destaca la presentació del documental “Dones Valentes a les Corts”, el 14 de març, al Centre Cívic Tomasa Cuevas. L’obra recupera la memòria històrica de dones que van militar en sindicats i partits polítics de manera clandestina durant el franquisme. Aquest projecte és la continuació de “Quanta guerra. Dones i Guerra Civil a les Corts”, centrat en el paper de les dones durant la Guerra Civil i reconstruit a través de fons familiars.
Oportunitats laborals per a qui més ho necessita
El programa Làbora, impulsat per l’Ajuntament des del 2015, facilita l’accés al mercat laboral de persones en situació de vulnerabilitat mitjançant itineraris personalitzats d’orientació, formació i intermediació amb empreses.
El 68% de les persones ateses són dones, moltes amb dificultats per reincorporar-se al mercat laboral. “Aquesta realitat la vivim als serveis socials: la majoria d’usuaris són dones i persones que han dedicat anys a les cures sense remuneració i ara s’han de reactivar al mercat laboral”, explica Anna Soler, directora de Programes i Recursos Socials Bàsics de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona. “No es tracta només de trobar feina. Fem un seguiment individualitzat amb la persona i l’empresa, perquè la inserció sigui sostenible en el temps”. El programa organitza una jornada de reconeixement a empreses col·laboradores i de networking amb les persones ateses.
Amb un pressupost de 3,5 milions d’euros el 2024, Làbora ha facilitat contractacions en sectors com serveis (37%), serveis socials (13%) i turisme i hostaleria (13%). L’augment de derivacions de persones majors de 55 anys (23%) confirma la necessitat de programes d’inclusió laboral a llarg termini. Com diu Soler, “el programa Làbora s’adreça a persones que, a més de necessitats laborals, afronten altres dificultats socials que no troben respostes adequades en els programes d’inserció convencionals. Requereixen un enfocament més integral i adaptat a les seves necessitats”. El projecte, liderat per l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) amb la col·laboració de Barcelona Activa, ECAS, FEICAT i Creu Roja, connecta empreses amb candidats adaptant-se a les seves necessitats. “Es tracta d’una col·laboració publicoprivada de treball en xarxa amb les entitats i el teixit empresarial per generar oportunitats específiques per a aquest col·lectiu”.
Però més enllà dels actes institucionals, el repte és garantir que aquest debat tingui un impacte real en les polítiques públiques i en les iniciatives del sector privat. Les empreses tenen un paper fonamental a l’hora d’adoptar mesures per reduir la bretxa salarial, promoure la conciliació i fomentar la igualtat d’oportunitats.
El camí cap a la igualtat real implica visibilitzar aquestes desigualtats i actuar amb polítiques transformadores. Maria Rengel també subratlla la importància de la corresponsabilitat masculina en la lluita per la igualtat: “Només aconseguirem la igualtat real i efectiva si els homes també assumeixen com seva aquesta reivindicació feminista.”
‘Només s’aconseguirà la igualtat real i efectiva si els homes també assumeixen aquesta reivindicació feminista’
Polítiques feministes per trencar la precarietat laboral de les dones

ajuntament