Quan es compleix la meitat de l’actual mandat a l’Ajuntament de Barcelona és un bon moment per reflexionar sobre el que s’ha fet, el que no s’ha fet i el que s’anuncia que es vol fer. Tothom té opinió sobre Barcelona: un luxe, un orgull, un disbarat, un caos, una meravella… No és fàcil ser alcalde d’aquesta ciutat i encara menys ser-ho amb una majoria tan exigua com té Jaume Collboni. Però aquesta va ser la seva aposta i ara li toca carregar amb la part bona i amb la dolenta de la seva decisió.
Aquest suplement que teniu a les mans és una aproximació a la Barcelona real, amb les seves llums i les seves ombres. Des de la ciutat dels grans projectes que sembla que no s’acaben mai i que són presentats com les noves icones fins a l’urbs amb reivindicacions i problemes que mereixen la nostra atenció. Què li interessa més al barceloní corrent? Que el 2026 Barcelona tingui tres etapes del Tour, el congrés mundial d’arquitectura, el lliurament dels premis Goya o que els seus carrers estiguin nets, que hi hagi seguretat i que els seus fills no hagin d’anar-se’n a viure lluny de la capital? La resposta és que li interessa tot. Per això, Collboni té el pla Endreça en una mà i els projectes urbanístics a l’altra.
La ciutat és més viva que mai amb tots els seus problemes i amb els seus grans projectes. El que va de la Casa Orsola a la Sagrada Família
De fet, els barcelonins són de natural molt exigents. Els encanta que la ciutat aparegui en pel·lícules, llibres de culte o revistes de luxe, però els molesta que aquesta fama atregui un major nombre de turistes. L’augment gradual de més visitants afecta la mobilitat, un dels grans dèficits de la ciutat. Empresonada, entre el mar i la muntanya de Collserola, no és fàcil entrar, ni sortir, ni moure’s per Barcelona. Si el transport públic no funciona bé i les millores en infraestructures triguen més temps del previst –encara continuem esperant la inauguració de La Sagrera–, el resultat és insatisfactori per força. Només falta afegir les innombrables obres impulsades pel Consistori que recorden els dies preolímpics. Barcelona sembla que estigui en construcció permanent.
fLa Casa Orsola, al fons, va protagonitzar un viu debat a la ciutat fins que l’Ajuntament va decdir comprar-la per 9 milions d’euros el fmes de febrer
Xavier Cervera / Propias
Més contrastos. La ciutat apareix a la portada de The New York Times amb la Casa Orsola en primer pla. La notícia causa estupor pel que sembla publicitat negativa, encara que, en realitat, hauria de provocar satisfacció: Barcelona és viva i, per això, aborda i discuteix un problema que és el mateix que tenen avui les grans capitals europees. Aquí, el debat hi és. Potser el 2026 la portada del diari de Nova York serà la inauguració de la basílica de la Sagrada Família amb les seves obres ja acabades. Serà una fita tant per als catòlics com per als qui no ho són. En això, Barcelona no fa distinció. Per això és una ciutat tan especial. Aquí us convidem a fer un passeig per la seva realitat actual. Benvinguts.
