El programa municipal segueix actuant per aconseguir reduir les desigualtats socials i urbanes i millorar les oportunitats de la població resident als 27 barris amb més necessitats de Barcelona
Gemma Martí28/8/2026
Deu anys després de la seva posada en marxa, el Pla de Barris arriba a 27 barris, situats a set districtes: gairebé mig milió de veïns i veïnes. Amb actuacions a l’espai públic i programes en educació, ocupació, salut o habitatge, durant aquesta dècada el Pla ha contribuït a reduir desigualtats i millorar les oportunitats de la població.
Els canvis són visibles. Al Besòs i el Maresme o a la Trinitat Nova, per posar dos exemples, els carrers són més accessibles, les places es veuen renovades i els equipaments s’han recuperat per convertir-los en punts de trobada. En altres zones, com el Raval, la millora de l’espai públic s’ha combinat amb nous usos socials que han reforçat la vida comunitària.
A les escoles, el desplegament de programes de reforç educatiu, activitats extraescolars i accés a la cultura ha ampliat les possibilitats d’aprenentatge d’infants i joves més enllà de l’aula. A Ciutat Meridiana o Bon Pastor, entre d’altres, aquest acompanyament sostingut ha contribuït a reduir l’abandonament escolar prematur i a millorar la continuïtat formativa.
L’habitatge és un altre dels fronts clau. A Can Baró, la rehabilitació d’edificis envellits -amb millores en eficiència energètica i accessibilitat- ha tingut un impacte directe a l’increment del confort i la reducció de la despesa de les famílies. A aquestes actuacions se sumen programes d’acompanyament a comunitats de veïns, especialment a finques amb dificultats de gestió.
Millores en els 10 anys del Pla de Barris
Educació
L’abandonament prematur s’ha reduït del 35,7% al 26,6%.
- 20.633 alumnes han participat a programes educatius.
- Millora de les trajectòries formatives i reducció de la desigualtat escolar.
Ocupació
L’atur als barris del Pla ha baixat de l’11,2% al 7,4% davant del descens del 7,4% al 5,3% a la resta de la ciutat.
- 5.500 persones beneficiàries de programes d’ocupació.
- Sorgeixen itineraris laborals i oportunitats reals.
Habitatge
1.971 pisos rehabilitats.
- Millores en accessibilitat i eficiència energètica.
- Impacte directe en el confort i la despesa de les famílies.
Salut i comunitat
L’impacte positiu en la salut, especialment de les dones, és de +21,7%.
- Impuls a la salut comunitària i al benestar.
- Reforç a la cohesió social dels barris.
Impacte global
Reducció des del 2015 de la vulnerabilitat urbana: -3,6 punts.
- Les polítiques sostingudes transformen el territori i redueixen les desigualtats.
En paral·lel, els programes d’ocupació han obert itineraris professionals adaptats a la realitat de cada barri, connectant formació i inserció laboral amb oportunitats reals, amb la mirada centrada en el teixit econòmic de proximitat.
Programa Prometeus
Accés a la universitat per als joves dels instituts públics dels barris
Prometeus és un programa municipal que facilita l’accés a la universitat a joves d’instituts públics de barris amb un índex d’universitaris inferior a la mitjana de la ciutat. Ofereix acompanyament acadèmic i suport econòmic i social perquè puguin continuar estudiant amb garanties.
Actualment, Prometeus forma part del Pla de Barris i des dels seus inicis, el curs 2016-2017, ha acompanyat prop de 470 joves a Barcelona.
Als barris del Pla, el 32% dels joves no accedeix a estudis postobligatoris, el doble que la mitjana de Barcelona, i més del 40% de la població entre 18 i 24 anys ni estudia ni treballa. “Les grans ciutats tendeixen a concentrar desigualtats. Factors globals -des de les crisis econòmiques fins a la pressió sobre l’habitatge- van més enllà de la gestió municipal, però tenen conseqüències directes als barris ia la vida de les persones”, explica Àlex Montes, director de Foment de Ciutat. “No podem intervenir sobre totes les causes estructurals, però sí sobre alguns dels seus efectes barrials”, afegeix.
Com es reparteix el pressupost
El Pla de Barris 2025-2028 té un pressupost de 300 M€, distribuïts de la següent manera:
- 42,96% Espai públic i accessibilitat
- 15,52% Educació i cultura
- 13,95% Desenvolupament socioeconòmic i ocupació
- 12,24% Habitatge i rehabilitació
- 10,51% Adaptació climàtica, transició energètica i verd urbà
- 4,82% Salut, benestar i comunitat
Millores significatives
Els barris on el Pla ha intervingut milloren, i ho fan a un ritme superior al d’altres zones amb menor vulnerabilitat. A l’àmbit educatiu l’impacte és molt visible. El reforç escolar -amb el programa Menja Llibres, de suport específic a la lectoescriptura en català per a nens de 2n i 3r de primària-, l’accés a activitats culturals i els programes de continuïtat formativa han millorat trajectòries educatives.
Deu anys després, l’entorn ha evolucionat molt. A les desigualtats estructurals se li han afegit noves vulnerabilitats: precarietat laboral, dificultats d’accés a l’habitatge, salut mental o efectes del canvi climàtic. “Aquest darrer factor té una incidència especialment rellevant en barris amb menys zones verdes o amb edificis més envellits. Per això, al Besòs o el Raval s’han impulsat refugis climàtics, espais d’ombra i actuacions per millorar l’eficiència energètica”, apunta Montes.
El nou Pla de Barris 2025-2028, que compta amb una inversió de fins a 300 milions d’euros i 438.000 persones beneficiàries, es basa en una intervenció integral que vol incidir en sis grans àmbits: educació i cultura; espai públic i accessibilitat; habitatge i rehabilitació; salut, benestar i comunitat; desenvolupament socioeconòmic i ocupació; i adaptació climàtica, transició energètica i verd urbà. Un enfocament que respon a l’evidència que la desigualtat és multidimensional.
En aquesta tercera edició es despleguen 11 plans de barri i 2 plans singulars -el de barris de muntanya (Sant Genís dels Agudells, Montbau i Les Planes) i el de la Marina (la Marina del Prat Vermell i la Marina de Port)- repartits entre set districtes.
Per què s’ha d’actuar a 27 barris de 7 districtes
Al conjunt del Pla de BarrisA la resta de Barcelona
Educació
Fracàs escolar
20,6%
10,1%
Abandó prematur
26,6%
11,2%
Salut
Obesitat infantil
10,2%
7,5%
Habitatge
Baixa qualitat constructiva
26,7%
3,4%
Manca d’ascensor
56%
28,9%
Ocupació
Adaptació climàtica
Els barris amb menors recursos socioeconòmics són els més vulnerables als efectes del canvi climàtic.
Font: Pla de Barris 2025-2028. Ajuntament de Barcelona
Crear des de la proximitat
El model del Pla de Barris es construeix i defineix amb la participació del veïnat, les entitats i els serveis locals, cosa que ha permès adaptar les actuacions a cada realitat i reforçar-ne l’eficàcia.
El balanç d‟aquests deu anys d‟aplicació del Pla de Barris confirma la idea que la transformació urbana requereix temps, continuïtat i intensitat. “Mentre hi hagi desigualtats, caldrà continuar invertint recursos extraordinaris en barris que també ho són”, remarca el director de Foment de Ciutat. El repte segueix obert.
En una ciutat on el codi postal encara condiciona les trajectòries de les persones que hi viuen, actuar des dels barris és una via directa per avançar cap a una Barcelona més cohesionada que ofereixi oportunitats a tothom.
